divendres, 20 de desembre del 2013

Sortida a la Planta de Triatge de Vic

El dimarts 29 d'octubre al matí vam marxar a la Planta de Triatge. Erem els nens i nenes de 5è amb la Ramona i la Ceci. L'Anna (una treballadora) ens va ensenyar la Planta. Primer ens va dir quin era el contenidor multiproducte. Després ens va portar a veure les màquines com treballaven, a la Planta de Triatge el treball és manual i automàtic.
La Planta té dues funcions molt bones, la primera que recicla els residus, i en segon lloc que hi treballen gent discapacitada. Finaltment ens va fer com una mini prova del que havíem après per saber si havíem escoltat.

Marc Farrés i Pla












dimarts, 12 de novembre del 2013

QUI ÉS QUI?


Tintín
Tots deveu conèixer en Tintín, un jove periodista que viatge per tot els continents, i una vegada allà sempre s'embolica i acaba passant diferents aventures. Ell sempre va acompanyat del seu gos, en Milú.

En Tintín és baixet, té una cara rodona, ulls negres com la nit, i un nas petit i llarg com el d'en Pinotxo. Té el cabell pèl-roig amb una petita cresta que el caracteritza, i uns llavis fins; també unes celles arquejades com els ponts romànics i una boca petita i riallera. Els seus braços i les seves cames no són molt forts, però no li cal, perquè fa servir la seva intuïció.

Si encara no has llegit cap aventura d'en Tintín no esperis més, et divertiràs!!!

 
Lluc Noguera Soler



Capità Haddock


És un vell llop de mar, la seva alçada és mitjana.
Té els cabells negres i espessos i la cara recoberta per una poblada barba fosca i abundant.
Les seves orelles són petites i arrodonides, el seu nas és gros i irregular com una patata. Té els ulls rodons i tancats i és cellajunt, cosa que demostra el seu caràcter.
És íntim amb en Tintín i l'acompanya a tots els llocs. Gairebé sempre està malhumorat, sobretot quan va a la muntanya i quan en Tintín l'obliga a deixar la beguda.


Pau Machuca Cullell


 
Dupont i Dupond


En Dupond i en Dupont són dos germans bessons idèntics, tant en la manera de ser, com en l'aspecte físic. No són gaire joves, d'estatura mitjana, una mica grassonets i bastant quadradets. La cara és rodona i les galtes molsudes. Són calbs però no se'ls hi veu mai perquè porten un barret al cap. Tenen les celles gruixudes, els ulls petits com balins, un nas de patata i uns bigotis que semblen les faldilles de les “hawaianes”. La boca és molt petita, un coll curt i uns braços gruixuts que semblen molt forts, però que en realitat no tenen força ni per aguantar dos llibres infantils.

Sempre van amb una americana, una corbata a joc i una camisa. Porten uns bastons que quan els veus et recorden en Charles Chaplin. Aquests policies són amables, agradables i molt curts. Són amics d'en Tintín i sempre topen amb casos de robatoris i misteris que el seu amic acaba resolent. També se'ls coneix per una frase molt famosa; un germà diu una cosa i el seu bessó la repeteix posant-hi a davant “jo encara diria més”.

Podríem dir que són els personatges que fan més gracia dels llibres d'en Tintín.
 
Nil Puigdomènech Vinagre


Professor Tornassol 
 
El professor Tornassol és un patós de mena que tot el dia està inventant artilugis que un de cada cinc li surt malament. Sempre ho porta tot a sobre. Un rellotge de butxaca, una carpeta, un boli...
També porta un barret i unes ulleres rodones.
És sord com una tàpia i porta una mena de trompeta a l'orella que li serveix per sentir el que li interessa.
És amic d'en Tintín i quan té un problema el va a buscar i li demana ajuda. Porta una corbata desmanegada i verda. Sovint es passa el dia tancat al taller fent: coets, submarins, cotxes, màquines, i mil invents més.  
Guillem Cartanyà López






ANEM ALS JUTJATS!





 El passat 31 d'octubre vàrem anar als jutjats de Vic. Allà vàrem assistir al judici de tres faltes lleus. Un cop acabat cada judici, el jutge ens explicava perquè havia pres una decisió o una altra, ens preguntava si ho havíem entès o què hauríem fet nosaltres.



 



Abans de marxar ens varen deixar entrar a les celes on hi duien els acusats, avui en dia ja en desús.












Pensem que aquesta visita és important fer-la quan estem estudiant el sistema judicial dins l'apartat de les institucions i el govern.











divendres, 25 d’octubre del 2013

LA GOMA GOLAFRE!!!

Hi havia una vegada una goma que ho esborrava tot. Aquesta goma era molt caminadora i ara un pas, ara un altre va arribar a l'escola de poble que es deia Sentfores, era un barri de la ciutat de Vic. Aquesta és la capital d'Osona, forma part de Catalunya, Espanya, Europa i ben situada al planeta Terra.
Quan la goma va entrar a l'escola va anar directament a la cuina. Va trobar les cuineres que preparaven una sopa de pistons a la marmita, feia molt bona olor.
Ella va pensar:
- Què passarà si em fico a l'olla?
De cop i volta per atzar la goma va caure dins la sopa, era calentona però molt gustosa i bona. Va decidir no borrar-la ni menjar-se-la tota, doncs aquelles cuineres eren amables, eixerides i molt treballadores, feien cuines d'arreu del món.
Va sortir de la cuina i va notar que cada cop que caminava, anava creixent, fins a fer-se tan grossa que s'havia d'ajupir. De cop i volta va explorar en mil bocins tan fort que totes les classes van sortir a veure què passava i un nen que es deia David, feia 5è i era molt entremaliat, va agafar un tros de goma i va començar a rebotar-la, les mestres deien que parés, però tots els nens ja havien començat a rebotar-la.
La goma ja estava tan marejada que va començar a ajuntar-se i va marxar corrents de l'escola, no va tornar a posar els peus mai, però mai més en un centre escolar.
Júlia Barniol i Pla



Dedicat a les cuineres de l'escola Sentfores.

ELS DE 5è!

Aquí podeu veure la cara de tots els nens i les nenes de 5è.




dimarts, 8 d’octubre del 2013

dilluns, 6 de maig del 2013

Els volcans de la Garrotxa

La Garrotxa és una comarca de Catalunya on hi trobem Olot, la capital. La Garrotxa té 40 volcans, el Croscat és el més alt i el Sta. margarida el que té el cràter més gran. Un volcà és una fissura que està sota terra om surten gasos i roques a l'exterior anomenades magma.

El volcà té diferents parts: magma: lloc per on surten els gasos i roques. Xemeneia: conducte per on surt la lava. Cràter: lloc per on surt la lava a l'exterior. Con volcànic: és per on baixa la lava del volcà. Colada: muntanya de lava que s'ha format en l'explosió del volcà i lava consolidada. Hi han 2 tipus de volcans: estrombolians: vol dir que no han tingut gens d'aigua. Freatomagmàtics: vol dir que si que ha tingut aigua. Però també hi poden haver volcans mixt (estrombolians i freatomagmàtics) com el de Sta. Margarida. Quan hi ha una explosió el volcà pot treure diferents materials, però tots tenen un per grup: piroclastes. Materials: cendres: de 0 a 2 mm. Gredes: de 2 60 mm. Blocs: superiors els 60 mm. Bombes. Superiors els 60 mm. Ara actualment els veiem inactius i coberts de vegetació, però es calcula que cada 7.000 anys pot haver-hi una explosió.

A mi m'ha agradat molt haver pogut anar de colònies a Olot perquè he après moltes coses dels volcans que mai havia sabut. Per a mi els volcans han set molt interessants, sobretot quan vaig pujar al de Sta. Margarida perquè tenia una petita ermita i, a més a més, tenia el cràter més gran.

Aina Urra Font

Visita al Museu del Coure



El passat divendres dia 22 de febrer, els nens i nenes de cinquè i sisè vàrem anar al municipi de Masies de Voltregà on es troba La Farga Lacambra on hi ha el museu del coure.Quan vam arribar ens vam dividir en dos grups: cinquè i sisè. Un grup va anar a veure el museu i l’altre  la fàbrica. Els del museu van començar fent-nos mirar un video sobre la historia del coure. Seguidament ens van explicar que el coure que no es feia servir, el reciclaven i en tornaven a fer de nou. El posaven en un forn que anava a 1200 graus. 

El coure el van trobar 4000 anys a.c. i com que amb el foc es fonia i era molt mal·leable van començar a donar-li forma i anant fent objectes. També vam sentir llegendes relacionades amb el coure. Finalment vam poder provar diferents “experiments”.

Tot seguit ve manar a visitar la fàbrica on reciclaven el coure. Vam poder veure les màquines i els diferents passos per reciclar-lo. 

Hem aprés moltes coses i ara sabem que el coure sempre ha estat un material important.

Lluc Noguera Soler

dilluns, 4 de març del 2013

Opinió personal del llibre de lectura "El tresor del Ter"



M'agrada moltíssim. La primera raó és perquè aprens moltes coses sobre el riu Ter i els seus animals. La segona raó és perquè ara sé moltes més llegendes sobre els pobles del voltant del Ter. La tercera raó és perquè no és un llibre avorrit d'aquelles que només t' ensenyen coses, en aquest conte passen aventures i alhora aprens .I la quarta raó i la més important és que explica que no ets rics si tens molts diners, ets rics si tens molts amics.

                                              Albert Serra Cirera

VISITA A LA PLANTA DE TRIATGE DE MULTIPRODUCTE

El dia 13 de novembre vam anar, amb tota la classe de 5è, a la planta
de triatge de multiproducte situada al polígon industrial de Vic.
Allà vam descobrir que som un dels pocs municipis de Catalunya i dels
molts d'Osona que hi ha contenidors de multiproducte.

Quan vam arribar a la planta ens vam dividir en dos grups. Un grup es va
quedar fent a una aula una espècie de “Què hem après?”.I l'altre grup
va fer tot el recorregut que fan les deixalles. Primer arriba el camió i es pesa.
A continuació deixa les deixalles i es torna a pesar per saber quants kg
de deixalles ha portat. Després una grua d'abocador ho deixava a una
cinta transportadora que ho portava en una cabina de triatge, allà hi
havien unes persones que ho triaven el paper i el cartró, però com
que era una cabina de triatge manual ja separaven el cartró gros. També
separaven el plàstic on a continuació, amb un separador òptic dividien el plàstic PEAD i el plàstic PID. Per acabar separaven l'alumini i els materials fèrrics. Més endavant el material fèrric se separava per un imant. Cal dir dues coses molt importants també, que la majoria de persones que hi treballen són discapacitades.
I la segona i més important que és que allà no reciclen, allà separen perquè una altra fabrica recicli-hi.