JOCS DEL MÓN

A Educació física hem treballat una unitat dels jocs del món. Estem fent jocs del continent de l'Àfrica i d'Amèrica

Sortida a la Planta de Triatge de Vic

El dimarts 29 d'octubre al matí vam marxar a la Planta de Triatge. Erem els nens i nenes de 5è amb la Ramona i la Ceci. L'Anna (una treballadora) ens va ensenyar la Planta. Primer ens va dir quin era el contenidor multiproducte. Després ens va portar a veure les màquines com treballaven, a la Planta de Triatge el treball és manual i automàtic.

La Planta té dues funcions molt bones, la primera que recicla els residus, i en segon lloc que hi treballen gent discapacitada. Finaltment ens va fer com una mini prova del que havíem après per saber si havíem escoltat.

Marc Farrés i Pla

QUI ÉS QUI?

Tintín

Tots deveu conèixer en Tintín, un jove periodista que viatge per tot els continents, i una vegada allà sempre s'embolica i acaba passant diferents aventures. Ell sempre va acompanyat del seu gos, en Milú.

En Tintín és baixet, té una cara rodona, ulls negres com la nit, i un nas petit i llarg com el d'en Pinotxo. Té el cabell pèl-roig amb una petita cresta que el caracteritza, i uns llavis fins; també unes celles arquejades com els ponts romànics i una boca petita i riallera. Els seus braços i les seves cames no són molt forts, però no li cal, perquè fa servir la seva intuïció.

Si encara no has llegit cap aventura d'en Tintín no esperis més, et divertiràs!!!

 

Lluc Noguera Soler

Capità Haddock

És un vell llop de mar, la seva alçada és mitjana.

Té els cabells negres i espessos i la cara recoberta per una poblada barba fosca i abundant.

Les seves orelles són petites i arrodonides, el seu nas és gros i irregular com una patata. Té els ulls rodons i tancats i és cellajunt, cosa que demostra el seu caràcter.

És íntim amb en Tintín i l'acompanya a tots els llocs. Gairebé sempre està malhumorat, sobretot quan va a la muntanya i quan en Tintín l'obliga a deixar la beguda.

Pau Machuca Cullell

 

Dupont i Dupond

En Dupond i en Dupont són dos germans bessons idèntics, tant en la manera de ser, com en l'aspecte físic. No són gaire joves, d'estatura mitjana, una mica grassonets i bastant quadradets. La cara és rodona i les galtes molsudes. Són calbs però no se'ls hi veu mai perquè porten un barret al cap. Tenen les celles gruixudes, els ulls petits com balins, un nas de patata i uns bigotis que semblen les faldilles de les “hawaianes”. La boca és molt petita, un coll curt i uns braços gruixuts que semblen molt forts, però que en realitat no tenen força ni per aguantar dos llibres infantils.

Sempre van amb una americana, una corbata a joc i una camisa. Porten uns bastons que quan els veus et recorden en Charles Chaplin. Aquests policies són amables, agradables i molt curts. Són amics d'en Tintín i sempre topen amb casos de robatoris i misteris que el seu amic acaba resolent. També se'ls coneix per una frase molt famosa; un germà diu una cosa i el seu bessó la repeteix posant-hi a davant “jo encara diria més”.

Podríem dir que són els personatges que fan més gracia dels llibres d'en Tintín.

 

Nil Puigdomènech Vinagre

Professor Tornassol 

 

El professor Tornassol és un patós de mena que tot el dia està inventant artilugis que un de cada cinc li surt malament. Sempre ho porta tot a sobre. Un rellotge de butxaca, una carpeta, un boli...

També porta un barret i unes ulleres rodones.

És sord com una tàpia i porta una mena de trompeta a l'orella que li serveix per sentir el que li interessa.

És amic d'en Tintín i quan té un problema el va a buscar i li demana ajuda. Porta una corbata desmanegada i verda. Sovint es passa el dia tancat al taller fent: coets, submarins, cotxes, màquines, i mil invents més.  

Guillem Cartanyà López

ANEM ALS JUTJATS!

 

 El passat 31 d'octubre vàrem anar als jutjats de Vic. Allà vàrem assistir al judici de tres faltes lleus. Un cop acabat cada judici, el jutge ens explicava perquè havia pres una decisió o una altra, ens preguntava si ho havíem entès o què hauríem fet nosaltres.



 



Abans de marxar ens varen deixar entrar a les celes on hi duien els acusats, avui en dia ja en desús.












Pensem que aquesta visita és important fer-la quan estem estudiant el sistema judicial dins l'apartat de les institucions i el govern.

LA GOMA GOLAFRE!!!

Hi havia una vegada una goma que ho esborrava tot. Aquesta goma era molt caminadora i ara un pas, ara un altre va arribar a l'escola de poble que es deia Sentfores, era un barri de la ciutat de Vic. Aquesta és la capital d'Osona, forma part de Catalunya, Espanya, Europa i ben situada al planeta Terra.
Quan la goma va entrar a l'escola va anar directament a la cuina. Va trobar les cuineres que preparaven una sopa de pistons a la marmita, feia molt bona olor.
Ella va pensar:
- Què passarà si em fico a l'olla?
De cop i volta per atzar la goma va caure dins la sopa, era calentona però molt gustosa i bona. Va decidir no borrar-la ni menjar-se-la tota, doncs aquelles cuineres eren amables, eixerides i molt treballadores, feien cuines d'arreu del món.
Va sortir de la cuina i va notar que cada cop que caminava, anava creixent, fins a fer-se tan grossa que s'havia d'ajupir. De cop i volta va explorar en mil bocins tan fort que totes les classes van sortir a veure què passava i un nen que es deia David, feia 5è i era molt entremaliat, va agafar un tros de goma i va començar a rebotar-la, les mestres deien que parés, però tots els nens ja havien començat a rebotar-la.
La goma ja estava tan marejada que va començar a ajuntar-se i va marxar corrents de l'escola, no va tornar a posar els peus mai, però mai més en un centre escolar.

Júlia Barniol i Pla

Dedicat a les cuineres de l'escola Sentfores.

ELS DE 5è!

Aquí podeu veure la cara de tots els nens i les nenes de 5è.

NOSALTRES SOM ELS DE 6è

Mireu que grans que som!

Esperem disfrutar molt d'aquest últim curs de primària!