dilluns, 6 de maig del 2013

Els volcans de la Garrotxa

La Garrotxa és una comarca de Catalunya on hi trobem Olot, la capital. La Garrotxa té 40 volcans, el Croscat és el més alt i el Sta. margarida el que té el cràter més gran. Un volcà és una fissura que està sota terra om surten gasos i roques a l'exterior anomenades magma.

El volcà té diferents parts: magma: lloc per on surten els gasos i roques. Xemeneia: conducte per on surt la lava. Cràter: lloc per on surt la lava a l'exterior. Con volcànic: és per on baixa la lava del volcà. Colada: muntanya de lava que s'ha format en l'explosió del volcà i lava consolidada. Hi han 2 tipus de volcans: estrombolians: vol dir que no han tingut gens d'aigua. Freatomagmàtics: vol dir que si que ha tingut aigua. Però també hi poden haver volcans mixt (estrombolians i freatomagmàtics) com el de Sta. Margarida. Quan hi ha una explosió el volcà pot treure diferents materials, però tots tenen un per grup: piroclastes. Materials: cendres: de 0 a 2 mm. Gredes: de 2 60 mm. Blocs: superiors els 60 mm. Bombes. Superiors els 60 mm. Ara actualment els veiem inactius i coberts de vegetació, però es calcula que cada 7.000 anys pot haver-hi una explosió.

A mi m'ha agradat molt haver pogut anar de colònies a Olot perquè he après moltes coses dels volcans que mai havia sabut. Per a mi els volcans han set molt interessants, sobretot quan vaig pujar al de Sta. Margarida perquè tenia una petita ermita i, a més a més, tenia el cràter més gran.

Aina Urra Font

Visita al Museu del Coure



El passat divendres dia 22 de febrer, els nens i nenes de cinquè i sisè vàrem anar al municipi de Masies de Voltregà on es troba La Farga Lacambra on hi ha el museu del coure.Quan vam arribar ens vam dividir en dos grups: cinquè i sisè. Un grup va anar a veure el museu i l’altre  la fàbrica. Els del museu van començar fent-nos mirar un video sobre la historia del coure. Seguidament ens van explicar que el coure que no es feia servir, el reciclaven i en tornaven a fer de nou. El posaven en un forn que anava a 1200 graus. 

El coure el van trobar 4000 anys a.c. i com que amb el foc es fonia i era molt mal·leable van començar a donar-li forma i anant fent objectes. També vam sentir llegendes relacionades amb el coure. Finalment vam poder provar diferents “experiments”.

Tot seguit ve manar a visitar la fàbrica on reciclaven el coure. Vam poder veure les màquines i els diferents passos per reciclar-lo. 

Hem aprés moltes coses i ara sabem que el coure sempre ha estat un material important.

Lluc Noguera Soler

dilluns, 4 de març del 2013

Opinió personal del llibre de lectura "El tresor del Ter"



M'agrada moltíssim. La primera raó és perquè aprens moltes coses sobre el riu Ter i els seus animals. La segona raó és perquè ara sé moltes més llegendes sobre els pobles del voltant del Ter. La tercera raó és perquè no és un llibre avorrit d'aquelles que només t' ensenyen coses, en aquest conte passen aventures i alhora aprens .I la quarta raó i la més important és que explica que no ets rics si tens molts diners, ets rics si tens molts amics.

                                              Albert Serra Cirera

VISITA A LA PLANTA DE TRIATGE DE MULTIPRODUCTE

El dia 13 de novembre vam anar, amb tota la classe de 5è, a la planta
de triatge de multiproducte situada al polígon industrial de Vic.
Allà vam descobrir que som un dels pocs municipis de Catalunya i dels
molts d'Osona que hi ha contenidors de multiproducte.

Quan vam arribar a la planta ens vam dividir en dos grups. Un grup es va
quedar fent a una aula una espècie de “Què hem après?”.I l'altre grup
va fer tot el recorregut que fan les deixalles. Primer arriba el camió i es pesa.
A continuació deixa les deixalles i es torna a pesar per saber quants kg
de deixalles ha portat. Després una grua d'abocador ho deixava a una
cinta transportadora que ho portava en una cabina de triatge, allà hi
havien unes persones que ho triaven el paper i el cartró, però com
que era una cabina de triatge manual ja separaven el cartró gros. També
separaven el plàstic on a continuació, amb un separador òptic dividien el plàstic PEAD i el plàstic PID. Per acabar separaven l'alumini i els materials fèrrics. Més endavant el material fèrric se separava per un imant. Cal dir dues coses molt importants també, que la majoria de persones que hi treballen són discapacitades.
I la segona i més important que és que allà no reciclen, allà separen perquè una altra fabrica recicli-hi.

dilluns, 10 de desembre del 2012