dimarts, 27 de maig del 2014

POESIA

Els alumnes de 6è de primària hem treballat la poesia. Aquí n'hi ha uns quants exemplars que hem escrit. Dels 26 alumnes n'hem seleccionat 8, sota el títol: "El meu racó preferit".
Esperem que us agradin!!!


La creu de Gurb

Ets creuada i acollidora 
amb tu em sento especial,
amb amics de la Guixa et visito,
i ens ho passem molt bé tots junts.

Sola no vinc mai,
perquè em provoca tristor 
però amb companyia et vinc a veure
perquè m'ho passo molt millor.

Amb tu em sento alegre 
i també optimista.
Ets un racó molt tranquil 
i també silenciós.

Judit Sànchez Pagès


La meva terrassa

Al meu apartament d'estiu
hi ha una terrassa,
és un lloc tranquil, verd i humit
on hi vaig content o trist.

Allà hi ha una vinya,
una vinya de raïm verd
on hi menja cada dia 
el golafre ocellet.

M'assec a una cadira 
i l'observo
i quan acaba de menjar 
arrenca a volar sens parar.

Pau Machuca Cullell


Tavascan

Quina alegria que sento,
quan sé que arriba el moment
d'anar al lloc que més estimo.

 Quin fred que noto,
quina tranquil·litat que hi ha
això és el que percebo quan acabo d'arribar.

Hi ha molts arbres,
tapats per la neu,
que amb les seves ombres,
em fan sentir aquest paisatge com si fos meu.

Albert Serra Cirera



La meva cabana

Aquest indret,
és el meu amic,
que fa que sempre
em senti acollit.

Les teves ombres
són tan grans
que m'endinsen en la foscor
molt abans.

Quan el vent
 em toca a la cara
em sento feliç.

Quants més serem
més riurem i ...
ben amunt ens enfilarem!!!

Castell, casa o avió...
tot s'hi val 
si hi poses imaginació.

Tothom que es
vulgui divertir
pot venir i jugar amb mi !!!!

Laia Saus Roca

El parc

El lloc em diverteix 
jugo i jugo sense parar,
em diverteixo amb els nens,
i no paro de xerrar.

Quan em criden per jugar
vaig corrents cap allà,
juguem a l'atrapada, l'amagada...

M'ho passo tan bé,
que no me'n vull anar.

Sara Jiménez




El meu racó

El meu racó és màgic,
m'espanta tots els mals de cap,
des d'allà dalt, a la muntanya
tota la plana puc mirar.

Mentre m'adormo a la prada
les flors puc olorar,
berenant alguna coseta
abans d'anar a sopar

Quan surto de l'escola 
corrent ja hi vaig,
amb la maleta a l'esquena
tinc ganes de somiar.

Guillem Cartanyà López



El prat

Quan estic al prat,
no hi ha qui m'hi tregui,
perquè dóna pau i tranquil·litat,
a tothom que s'hi assegui.

Quan miro cap amunt, 
veig les altes muntanyes,
que tapen el sol, 
com immenses banyes.

Aquest és el meu racó
tant estimat, 
que quan hi estic,
em dóna molta felicitat

Lluc Noguera Soler



El bosc de les fades 

Quan estic entre les fulles 
un soroll fi em tranquil·litza
com la música suau de la vesprada.

Vaig caminant, caminant
quan de sobte el cel s'enfosqueix,
miro el cel i veig els ocellets
com s'amaguen pel fred.

Penso com deu ser 
poder veure el bosc des del cel.
Potser és veuen coses insignificants 
o potser follets encantats, 
bruixes dolentes o tresors amagats.

Oriol Ilari Galvany  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada